29 d’abril del 2012

Macarons II

Aquest cap de setmana es podria dir que ha estat un monogràfic de macarons. Vaig començar el divendres disposada a fer molts macarons, experimentar amb gustos, colors, etc., tenia moltes idees per fer un gran assortit de macarons i posar-los al congelador per les ocasions... Però ja veieu que parlo en condicional, això vol dir que totes aquestes previsions han acabat en .... gairebé em fa vergonya admetre que de les 6 intentones de macarons només n'han sortit bé 2!!! Quin desastre i quina desesperació!!!

Però no cregueu que no n'he après, el resultat del cap de setmana a part d'uns quants macarons acceptables, és que ara se el que NO s'ha de fer si vols aconseguir un bon resultat.  

No he arribat a la part de posar-hi gustos o textures diferents, o sigui que hi hauran més entrades referent als macarons en properes ocasions. M'encanta experimentar! 




La primera vegada que vaig fer els macarons, vaig posar unes mesures molt petites per si em sortien malament i em van sortit perfectes. Ara us poso unes mesures més grans amb les que us sortiran unes 48 meitats.

Ingredients:

110 gr. d'ametlla mòlta
85 gr. de sucre glas
2 clares d'ou
70 gr. de sucre granulat
unes gotes de colorant

Elaboració: 

Tamisar almenys 2 cops l'ametlla mòlta i el sucre glas. Reservar.

   * Aquest pas és superimportant, us puc assegurar que si no ho feu no tindreu macarons. Jo vaig provar de fer un tamisat ràpid amb un colador de forats bastant grans, per anar més ràpid: GRAN ERROR! No s'hi val a córrer, tot necessita el seu temps i fer les coses ben fetes us estalviarà decepcions.

Batre les clares d'ou i quan estiguin gairebé muntades afegir-hi el colorant i el sucre, poc a poc fins aconseguir una merenga gairebé muntada.
 
* Compte en aquest pas! No heu de fer una merega amb pics durs, si us passeu els macarons es trencaran dins el forn i no es formarà el típic peu del macaró.

Un cop teniu la merenga hi afegiu l'ametlla al damunt i amb una espàtula aneu barrejant-ho tot amb moviments en forma de 8 dins que estigui tot ben integrat. 
 
* No ho barregeu en excés, la massa ha de quedar espessa i que quan en poseu una mica sobre la safata de forn s'expandeixi una mica donant la forma de macaró llisa. Uns 15 segons per tenir la forma definitiva. Si és massa liquida aconseguireu que la massa s'expandeixi per tota la safata i si és massa espessa i no té moviment no aconseguireu deixar la superfície del macaró sense pics. 

Poseu la massa dins una màniga pastissera i amb una boquilla llisa o un tall en la màniga d'uns 2 cm. de diàmetre, aneu formant petites rodones de massa sobre la safata de forn folrada amb el paper sulfuritzat.

Deixeu reposar dins la nevera fins que es formi una capa dura sobre la massa (almenys 1 hora).

Posar al forn precalentat a 150ºC amb aire durant uns 13 minuts. Veureu que quan hagin passat uns 8 minuts es començarà a format el peu del macaró. Deixar fins que estiguin cuits però no daurats. Vigileu el temps, cada forn és diferent!

Un cop fora del forn, deixeur refredar els macarons completament abans de tocar-los sinó se us trencaràn.

Un cop freds, ja els podeu farcir.

Aquest cop jo els he farcit la meitat amb "Nocilla" i l'altra meitat amb una Swiss Buttercream de gerds que m'havia sobrat d'un altra preparació. 



Tot i que no estic molt contenta amb el resultat obtingut, el sabor és boníssim i han resultat unes postres molt vistoses i "resultones".

Tornaré amb més macarons, però per aquest cap de setmana ja n'he tingut prou!!



Aquest pot de vidre gran són tots els intents fallits! Ara tinc galetes per alimentar un regiment!!! jajajaja...



 Animeu-vos amb el macarons, costa agafar-hi el "tranquillo" però un cop surten bé és una gran satisfacció tant per a qui els fa com per a qui se'ls menja!!!

Bones Postres!

Montse.

2 comentaris:

  1. Ufffffff quina currada, pero estan perfectes, petons

    ResponElimina
  2. Te han salido estupendos!!yo todavia no me he animado a probar lo veo un poco complicado,ya te contare si al final me decido,un besito.

    ResponElimina

Gràcies per deixar el teu comentari, això és el que fa créixer aquest blog!!!